Cada dia a Catalunya es llencen 720.000 kg de menjar, més de la meitat a les llars, però també als restaurants, bars, càterings i comerços. Aquests aliments desaprofitats, que sumen 260.000 tones anuals, equivalen a les necessitats alimentàries de 500.000 persones durant un any.

A nivell ambiental, el malbaratament alimentari perjudica el planeta i la nostra salut, ja que el menjar que es llença augmenta el volum de deixalles i els impactes ambientals associats. En canvi si evitem llençar menjar  els beneficis són múltiples. Per exemple generem menys residus, fem un ús eficient de recursos naturals i energia, i estalviem emissions de carboni. Per tant, és una bona manera de mitigar el canvi climàtic.

A nivell social, a Catalunya el 20% de les famílies estan per sota del 60% de la renda mitjana. A Barcelona, principal nucli poblacional, la pobresa continua augmentat en 55 dels 73 barris per sota de la mitjana de renda familiar segons dades del propi Ajuntament.

Així doncs, el malbaratament alimentari és un problema complex que va més enllà de l’àmbit ambiental i que, en la situació de crisi econòmica que vivim, resulta encara més insostenible.

D’altra banda, la prevenció del malbaratament alimentari és un eix important del nou Paquet d’Economia Circular de la Comissió Europea a fi d’estimular la transició d’Europa cap a una economia circular que fomentarà el desenvolupament sostenible i crearà ocupació. La UE i els Estats membres s’han compromès amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, adoptats el setembre de 2015, incloent l’objectiu de reduir a la meitat el malbaratament alimentari per càpita en l’àmbit dels comerços i consumidors per a l’any 2030, i reduir les pèrdues alimentàries al llarg de la cadena de producció i distribució.

A escala autonòmica, el PRECAT20 (Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020) preveu l’objectiu de reducció del 50% del malbaratament alimentari per a l’any 2020.