Cada dia es llencen milers de tones de menjar, més de la meitat a les llars, però també al sector primari i de la transformació, als restaurants, bars, càterings i comerços.
Ambientalment, el malbaratament alimentari té greus impactes sobre el planeta i el nostre entorn vinculats a la sobreproducció d’aliments que mai seran consumits per les persones. Alguns d’aquests impactes són un augment en la demanda de recursos naturals, l’increment de l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i una major gestió de residus, amb els impactes que això comporta. Així mateix, treballar per prevenir i reduir el malbaratament és una oportunitat per contribuir en la disminució dels efectes del canvi climàtic.
A nivell social, l’accés al dret a l’alimentació cada vegada es veu més colpit per la crisi econòmica actual i s’ha demostrat que els aliments desaprofitats al llarg de la cadena alimentària serien suficients per abastir a les persones que pateixen vulnerabilitat.
El malbaratament alimentari, per tant, és un problema complex que va més enllà de l’àmbit ambiental i que, en els moments en què vivim, resulta encara més insostenible. L’aprofitament alimentari és una eina clau per prevenir el malbaratament i aconseguir múltiples beneficis ambientals, socials i econòmics.
Existeixen diferents normatives que tenen com a objectiu reduir la problemàtica del malbaratament alimentari.
A nivell europeu, la prevenció del malbaratament alimentari és un eix important del Paquet d’Economia Circular de la Comissió Europea. La UE i els estats membres s’han compromès amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, incloent-hi l’objectiu de reduir a la meitat el malbaratament alimentari per càpita en l’àmbit dels comerços i persones consumidores per a l’any 2030, i reduir les pèrdues alimentàries al llarg de la cadena de producció i distribució.
A escala de Catalunya, la Llei 3/2020 de Prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris té com a objecte establir accions de prevenció per a reduir les pèrdues i el malbaratament alimentaris i accions per a augmentar l’aprofitament i la valorització dels aliments al llarg de la cadena alimentària. Per això estableix les obligacions dels diferents agents amb una voluntat preventiva, promou bones pràctiques i accions de sensibilització i l’elaboració d’estudis per a conèixer la quantificació i les causes del malbaratament alimentari.
En l’àmbit balear, tot i no disposar de normativa específica, la Llei 8/2019 de residus i sòls contaminats de les Illes Balears també recull l’objectiu de reduir al 50% el malbaratament alimentari per a l’any 2030 respecte al 2020 i insta al Govern autonòmic a adoptar mesures, plans i normatives per a la prevenció del malbaratament en tots els punts de la cadena alimentària.
